Postergate (monòleg dramàtic de la procrastinació)

Image

La pantalla de l’ordinador roman immòbil, és clar, si no tecleges a bon ritme, el full de píxels no varia. Quan la màquina d’escriure era quelcom més que un recurs per configurar la fotografia de perfil d’un escriptor a les xarxes socials, el fet de deixar d’escriure era delator, sorollós (en el sentit antitètic, per descomptat). Les màquines d’escriure marcaven el ritme, eren improvisats instruments musicals… i si no que li demanin a Jerry Lewis. Jo de petit em vaig dur més d’una esbroncada per imitar-lo amb la Hispano-Olivetti Lexicon 80 del meu progenitor. Continua llegint

Les misterioses voltes d’un món de llibres

La realitat de casa: no tinc massa espai per emmagatzemar llibres, així que sóc dels que fa un ús reincident i amb traïdoria de les biblioteques de la meva ciutat o de la ciutat on eventualment m’instal·lo. Una segona anomalia de comportament és que sovint compro llibres en les parades de fires de segona mà o en llibreries de vell i després els allibero fent ús del club de llibres global anomenat BookCrossing. Imprimeixo etiquetes i els deixo anar que facin la seva vida, en un dels punts d’intercanvi que freqüento. Curiosament, la meva mare de 86 anys és usuària del punt d’alliberament de la plaça del mercat de Maó. Ara a casa hi ha un llibre recollit en aquest punt i el penso alliberar al meu enclavament preferit de Palma.

Fins aquí tot sembla normal i pacífic, però la realitat pot arribar a superar a la ficció i a l’inrevés. En un viatge recent a la capital d’Espanya, vaig adreçar-me a una de les llibreries de vell que acostumo a visitar. Després de consumir una bona estona fent voltes i remenant caixons, vaig sortir sense comprar-ne cap. De fet aquest cop vaig entrar amb una vacil·lant decisió provocada per la calor que regnava sobre l’asfalt madrileny. El cos em demanava més aviat entrar a una cafeteria climatitzada i prendre unes canyes ben fredes. Així ho vaig fer. En sortir una hora després em vaig trobar amb una espècie de centre cultural popular on hi havia una prestatgeria a tall d’expositor ple de llibres lliures. Vaig donar una ullada. Sovint no trobo res que m’interessi massa, però de cop un llom que em resultà estranyament familiar va captivar la meva atenció. Era una antiga edició en tapa dura de “Tras una noche de espanto” de W. Somerset Maugham; la vaig agafar i obrir. L’estava fullejant i vaig veure que hi havia una dedicatòria. Els meus ulls no donaren crèdit a allò que acabava de descobrir: la lletra inconfusible de mon pare i una data, 1952. Les lletres anaven adreçades a una dona que jo no coneixia llavors, però que ara ja tinc identificada. La signatura de joventut del meu pare no havia canviat massa.

somerset_maugham_2-aW. Somerset Maugham

Vaig pensar a agafar-lo i quedar-me’l com a record, o com a fetitxe. Si hores d’ara el meu pare fos viu igual li hauria portat com a regal sorpresa. Després de pensar-m’ho uns minuts –que se’m varen fer eterns– vaig arribar a la conclusió que no havia d’alterar el destí que el món de llibres tenia reservat a aquest entranyable exemplar. Així va ser, després de donar-li una darrera ullada, el vaig dipositar novament a l’expositor i, sense acomiadar-me ni mirar enrere, allà es va quedar mut esperant tornar a mudar de mans. La inesperada troballa em va omplir de curiositat; volia recrear la singladura inestable que hauria fet el llibre, des d’una remota data a Menorca fins al 2013 a Madrid. La pregunta que em vaig fer unes hores més tard va tenir a veure amb el títol de l’obra. No sabia a què atribuir la tria, però he de reconèixer que maximitzant el sibil·lí sentit de l’humor de mon pare, això d’una nit d’espant tenia algun missatge ocult, una doble intenció. Després d’això un somriure còmplice –accentuat per l’efecte de les canyes preses– va romandre en la meva expressió durant unes quantes hores.

Notes recuperades (i actualitzades) del quadern d’estiu… ara que arriba el fred.

Tras una noche

¿Llibreries d’un sol dia?

Com haureu llegit en nombroses ocasions, diuen que vivim en un país on la lectura és un repte, on la comprensió lectora no dóna bons resultats a les proves realitzades en l’àmbit internacional, i on els hàbits de lectura acaparen fonamentalment la premsa diària, l’esportiva i les revistes del cor.

Diuen els propagadors d’estadístiques que la venda de llibres a Espanya és inferior a l’esperada, si ens atenem a la demografia (aquí hi han unes dades: «Hábitos de lectura y compra de libros en España»), i amb relació al fet que el nombre d’obres publicades al país no s’atura de créixer.

Per això són importants “els dies” o “les setmanes”, en què celebrem alguna cosa. Avui dia 29 de novembre, i per tercer any consecutiu, les llibreries de tota Espanya celebren el DIA DE LES LLIBRERIES, en un intent desesperat d’obrir-se una mica més a les persones no habituals de la lectura, i en un acte de donar més motius de comprar llibres als lectors habituals. Diu la publicitat que un llibre és sempre una excel·lent adquisició i que el millor lloc per fer-la és, sens dubte, una llibreria. Els meus regals favorits (no importa quina sigui l’ocasió) són els llibres.

Imatge

Jo faré part de la diada, i em passejaré per més d’una llibreria a participar en alguns dels actes que s’han organitzat. D’entrada, ens veurem a la Llibreria Lluna de Palma, on, des de les 16.30 a les 19 hores ens reunirem per llegir (contes, poemes, fragments admirats de les nostres obres favorites, o altres escrits literaris). La llibreria regalarà un llibre (d’entre un lot seleccionat i fins a exhaurir existències), a tothom que hi participi.

Imatge

La festa continuarà amb la presentació de Punta Galera, el nou llibre de Nora Albert i Laia Moreto. L’autora vindrà des d’Eivissa per presentar el llibre i tot seguit, participarà en la tertúlia organitzada. L’acte el presentaran Maria Victòria Secall i Àngels Cardona.

Imatge

No és un magnífic pla per celebrar el #diadelesllibreries?

¿Què diu la premsa?

Les llibreries també tenen el seu dia

Dia de les llibreries del Gremi de Llibreters de Mallorca

Las librerías se reinventan

Librerías: su día y el de todos

El Día de las Librerías intenta reactivar el sector

#diadelesllibreries

CORRENT CAP A BIKILA

A la llibreria Lluna de Palma aquest divendres torna a haver-hi presentació. Ara és el torn del llibre: CORRENT CAP A BIKILA, que és descrit com “Un camí de 42 capítols i 195 paraules”. L’autor és Marc Cornet, periodista i corredor amateur. L’acte compta amb el valor afegit de la taula rodona “PER QUÈ CORREM PER LA VIDA?”, que es farà a continuació.

L’acte tindrà lloc el divendres 15 de novembre, a les 19.30h, a la llibreria Lluna (c/ General Riera, 68 – 07010 Palma).

Imatge

La mort viole(n)ta

La presentació d’un poemari sempre és una bona notícia: vol dir que, malgrat tot, segueix havent-hi poesia. Com va escriure Gustavo A. Becquer, mentre hi hagi món, hi haurà poesia; en realitat va escriure allò de Podrá no haber poetas; pero siempre habrá poesía.

Motius no en manquen, anem molt necessitats de poesia, de bellesa reflexiva, de paraules esmolades, de radicalitat. Per això llegir i assimilar la poesia hauria de ser una mena de medicina de prescripció obligada per sanar els mals que ens assetgen.
Mentre vivim en una crisi permanent, podem quedar-nos a casa, al caliu d’un programa de televisió sense cap interès, o podem sortir i mirar el món. Ulls oberts, que també hi manquen.

Per això, avui ens podríem trobar en la presentació d’un poemari; és més, no ens hauríem de perdre el darrer poemari de Maria Victòria Secall, La mort viole(n)ta, que avui es presenta a la llibreria Lluna.

La mort viole(n)ta (Poemari)
Maria Victòria Secall

DIA 5 DE NOVEMBRE, dimarts
HORA: 19.30h.
LLOC:LLIBRERIA LLUNA (Palma)

Presenten: Pau Vadell i Àngels Cardona, amb la col·laboració de les il·lustracions de Javier Vellé.
Clourà l’acte: un glop de vi antihistamínic.

Imatge