Ser castell
transformat en passat
les ruïnes imploren
el setge perduraEl temps
J. M. Vidal-Illanes ©2021
Sortida
La vida va sortir de la carretera
J. M. Vidal-Illanes ©
aquell revolt inesperat
Respostes (o preguntes)
Preserva un dibuix amb preguntes no resoltes
perquè la boira és com el cotó que dissol la memòria
Quan et giris i no vegis on ets
em tindràs a mi, esperant amb un braç estès
respirant al teu costat
contant els batecs del teu debilitat corEls anys són com edificis vells que perden color quan el crepuscle els il·lumina.
J. M. Vidal-Illanes (2017)
Generacions
A una generació glaçada la succeeix una generació en flames.
J. M. Vidal-Illanes
De matinada (truquen)
Són fronteres d’horitzons blancs
que es claven com finestres
de silenci dolorós, de trucades sorolloses.
Despertes amb l’olor de fusta amarga
d’uns carrers mullats de nit i tardança
i no veus les arrugues dels llençols, ni sents la teva cançó.
Penses que només són hores incertes
que tot desapareix en obrir els ulls
i asseus a la vora del llit, al costat glacial de l’absència.
No va ser un somni de maletes de cartó,
ni hi ha despertar a l’altre costat
per això sents un crit rere els ulls tancats…
…i llegeixes una esquela al diari, un llampec i la via del tren com desapareix.
J. M. Vidal-Illanes (2019)
