La vida va sortir de la carretera
J. M. Vidal-Illanes ©
aquell revolt inesperat
Sortida
Cultura
Respostes (o preguntes)
Preserva un dibuix amb preguntes no resoltes
perquè la boira és com el cotó que dissol la memòria
Quan et giris i no vegis on ets
em tindràs a mi, esperant amb un braç estès
respirant al teu costat
contant els batecs del teu debilitat corEls anys són com edificis vells que perden color quan el crepuscle els il·lumina.
J. M. Vidal-Illanes (2017)
Generacions
A una generació glaçada la succeeix una generació en flames.
J. M. Vidal-Illanes
De matinada (truquen)
Són fronteres d’horitzons blancs
que es claven com finestres
de silenci dolorós, de trucades sorolloses.
Despertes amb l’olor de fusta amarga
d’uns carrers mullats de nit i tardança
i no veus les arrugues dels llençols, ni sents la teva cançó.
Penses que només són hores incertes
que tot desapareix en obrir els ulls
i asseus a la vora del llit, al costat glacial de l’absència.
No va ser un somni de maletes de cartó,
ni hi ha despertar a l’altre costat
per això sents un crit rere els ulls tancats…
…i llegeixes una esquela al diari, un llampec i la via del tren com desapareix.
J. M. Vidal-Illanes (2019)
Que obliden mans
Solquen deserts destruïts
pel joc irreversible
del temps que es dilueix.
Juguen dolços amb l’oblit
de capes que perforen grisos,
i miren sense descobrir.
Només es desplacen
amb la brúixola perduda
i ens roben el camí.
Dits que encaixen peces
però no el sentit.
Busquen motius
trobant mirades buides.
Perquè ara no hi ha res,
més enllà de noranta anys plens.
Només la senzillesa
dels instants translúcids.
I tot s’allunya…
Simplement observes els dies
de consciència esvaïda,
com s’apaguen per sempre…
Allà on comença
la pèrdua definitiva del teu nom.
J. M. Vidal-Illanes (2003-2020)
