Un dia va deixar de mirar crepuscles perquè considerava que vivia en una nit permanent. Pel mateix motiu, tampoc no pujava a l’albada. El cor de Leila va començar a endurir-se i el seu rostre adoptà una aparença maquillada per la cendra dels dies vençuts, els ulls quedaren enfonsats en un cau ple d’ombres i els pòmuls sobresortien com turons arrodonits al bell mig de la desolació.
J. M. Vidal-Illanes

Fragment de la novel·la Hereus de la penombra
Enhorabona pel teu nou llibre! Que tinguis molts èxits! I continuem llegint i escrivint…
M'agradaLiked by 1 person
Moltes gràcies, a veure si el puc presentar a Girona el febrer-març. Ho estem gestionant. Molta sort i inspiració també a tu!
M'agradaM'agrada