Mai no et deixis vèncer per la neurona-cilici

Imatge

Crec que conec una persona que disposa d’un mecanisme especial al cap, tot i que no li he vist mai perquè per això hauria d’investigar dins el crani en pla Dexter, i jo sóc més aviat aprensiu. A més, amb els meus nuls coneixements de geografia cerebral, tampoc no sabria ni per on començar a cercar. Però el cas és que el mecanisme ha d’existir com a explicació convincent del fet que l’individu en qüestió sempre es lamenta per tot i a més es castiga fins a límits inversemblants.

Ell és una persona d’aparença normal, no és massa alta, però tampoc no és massa baixa. Sempre du el mateix abric gris de llana, que abandona només els mesos de més calor. El més probable és que m’equivoqui, però tinc la convicció que du implantada una neurona-cilici que s’activa quan l’autoestima li puja en excés. Per ell l’autoestima és com una càrrega pesada que s’ha de dur com qui transporta un xicle a la bota, un d’aquells que cada cop que trepitges es desfà en mil fils elàstics que se separen del terra i tornen a la sola rebotant i fent un sord plof. Continua llegint

Ballant amb orelles (perseguint uns ulls)

Imatge

Hi ha orelles famoses i els motius poden ser molt diversos. Una tarda plujosa et pot conduir al record d’un humit cinema d’infantesa d’ambient carregat, on projectaven Dumbo: un fenomen que despertava compassió fins que descobries que el defecte es convertia en un potencial per desferrar-se del terra i travessar el cel buscant la mare. És cert, sembla que hi ha coses que no s’obliden mai, com la humitat del cinema d’infantesa els dies de pluja; però he de confessar que no recordo massa bé el moment en què vaig conèixer a ma mare, i a més a més, jo no volava malgrat les dimensions de les meves orelles.

A les orelles portentoses també pots arribar des d’un programa de televisió en blanc i negre, com els colors de la infantesa. Un cop vaig veure un concurs on un participant movia les orelles com si fossin titelles controlades amb fils invisibles, els aplaudiments del públic em van deixar tan atònit com les rialles que els acompanyaven. Dumbo també era un animal de circ, com sa mare. Al cinema d’infantesa no et podies treure l’abric i acabaves amb els peus congelats: a casa només ens podíem permetre entrades de galliner. Continua llegint

Paths of Glory

Imatge

Hi ha qui pensa que s’arriba a la glòria des d’un plató de tele-escombraria; no crec que sigui una aproximació durable, la inversió feta en protagonitzar qualsevol despropòsit fa que l’honor de ballar amb la fama sigui efímer i pengi d’un fràgil atzar. El mèrit de la fama es pot guanyar amb les accions més lamentables que la ment humana pugui concebre; hi ha dotzenes d’exemples que ens podem estalviar de reproduir aquí per motius estètics.

L’aproximació a la glòria durable sol transcórrer per intricats laberints, d’aquesta forma s’acostuma a rebre els honors quan ja ets mort, en aquest plàcid moment en què et converteixes en un personatge idealitzat i sense defectes: «era tan bona persona»; fins i tot els teus enemics et lloen i t’enyoren mentre amaguen darrere l’esquena la mà dreta que sosté la daga que ha acabat de consumir-te com a ésser. Continua llegint

Dimonis al volcà

volcano_3_edited-2

Viatges en limusina de camí al vaixell que et permetrà conèixer els primers dimonis. «Quan sigui gran vull ser un heroi», pensares mirant per la finestra de l’automòbil. «Vull ser com aquest esplèndid borratxo». L’heroïcitat implica trobar-te una pedra infernal al camí i contemplar un vaixell encallat sobre un banc de sorra, rovellat, mort i estirat com un cetaci desafortunat.

Ets un ésser que ho interpreta tot malament, que fa de la incapacitat d’entendre la virtut de l’autocompassió. Un dia vares trobar un volcà i et vas quedar a viure al seu recer. Però els volcans entren en erupció, esclaten i dibuixen un arc de foc que et crema la raó. No pots retenir res al teu costat, només la follia. El volcà es convertí en manicomi, i pensares en l’expulsió del paradís. Tocaves l’ukulele, però en realitat sonava un piano. Continua llegint

¿Llibreries d’un sol dia?

Com haureu llegit en nombroses ocasions, diuen que vivim en un país on la lectura és un repte, on la comprensió lectora no dóna bons resultats a les proves realitzades en l’àmbit internacional, i on els hàbits de lectura acaparen fonamentalment la premsa diària, l’esportiva i les revistes del cor.

Diuen els propagadors d’estadístiques que la venda de llibres a Espanya és inferior a l’esperada, si ens atenem a la demografia (aquí hi han unes dades: «Hábitos de lectura y compra de libros en España»), i amb relació al fet que el nombre d’obres publicades al país no s’atura de créixer.

Per això són importants “els dies” o “les setmanes”, en què celebrem alguna cosa. Avui dia 29 de novembre, i per tercer any consecutiu, les llibreries de tota Espanya celebren el DIA DE LES LLIBRERIES, en un intent desesperat d’obrir-se una mica més a les persones no habituals de la lectura, i en un acte de donar més motius de comprar llibres als lectors habituals. Diu la publicitat que un llibre és sempre una excel·lent adquisició i que el millor lloc per fer-la és, sens dubte, una llibreria. Els meus regals favorits (no importa quina sigui l’ocasió) són els llibres.

Imatge

Jo faré part de la diada, i em passejaré per més d’una llibreria a participar en alguns dels actes que s’han organitzat. D’entrada, ens veurem a la Llibreria Lluna de Palma, on, des de les 16.30 a les 19 hores ens reunirem per llegir (contes, poemes, fragments admirats de les nostres obres favorites, o altres escrits literaris). La llibreria regalarà un llibre (d’entre un lot seleccionat i fins a exhaurir existències), a tothom que hi participi.

Imatge

La festa continuarà amb la presentació de Punta Galera, el nou llibre de Nora Albert i Laia Moreto. L’autora vindrà des d’Eivissa per presentar el llibre i tot seguit, participarà en la tertúlia organitzada. L’acte el presentaran Maria Victòria Secall i Àngels Cardona.

Imatge

No és un magnífic pla per celebrar el #diadelesllibreries?

¿Què diu la premsa?

Les llibreries també tenen el seu dia

Dia de les llibreries del Gremi de Llibreters de Mallorca

Las librerías se reinventan

Librerías: su día y el de todos

El Día de las Librerías intenta reactivar el sector

#diadelesllibreries