Tothom hauria de tenir un veí músic, un que fos un virtuós amb el violoncel, amb la flauta travessera o amb el triangle. Un músic en les nostres vides ens elevaria la categoria existencial i ens permetria marcar un pis més en l’ascensor social, o fins i tot dos. Haig de confessar que fa lustres que busco l’ascensor aquest sense èxit. Fins ara només he trobat escales que sempre indiquen el descens i no aconsegueixo endevinar què hi ha al fons de tot, què ens espera darrere la foscor de l’últim graó. De ben segur que amb un músic agafat de la mà la realitat no desafinaria tant. Continua llegint
Llibres
El secret del contingut
Si mai has sentit la necessitat d’escriure res, sabràs a què es refereix el títol. Jo encara no ho tinc clar, per això em semblaria bé que deixessis un missatge al contestador explicant-m’ho. No truquis a la nit que desconnecto el telèfon, odio que em despertin quan somio que l’al·lota canària em convida a un moscatell mentre li dedico una cançó d’adolescents, com ara Love Is On The Radio. Canto pitjor del que toco la guitarra (i en aquesta art sóc un desastre), però quan dormo això no té cap importància (crec).
Així doncs: què és el contingut i quin secret amaga? Mireu, hi ha coses que no han de semblar mai el que són; Ernest Hemingway ho tenia molt clar, era el rei del colador: mai era massa explícit, tot ho filtrava delicadament o amb exabruptes, però ho matisava com qui deixa caure un imperceptible plugim. Conec autors que escriuen com si deixessin anar galledes fredes d’aigua, a cada pàgina en llencen una, però sense oblidar que el secret està en el contingut. Per mi, quan es tracta d’escriure, forma i contingut són objectes inseparables. Bé, sí, jo em sé la teoria, altra cosa ben diferent és assimilar-ho fins al punt de practicar-ho de manera natural. Filtrar és un camí que sé que trobaré un dia de tardor: res ha de semblar el que és, tot ha de tenir l’aparença d’un accident. Això em recorda l’ordre que Morgan Freeman dóna a Bruce Willis (Goodkat) a El cas Slevin. Poc podia imaginar El Cap que res era el que semblava i tot adoptava una dimensió més complicada del que ningú no podia entendre fins al desenllaç: aquest és el veritable secret. Continua llegint
El camell de llibres
Un dia lluminós qualsevol entres a una biblioteca i et quedes sepultat per l’ombra de la certesa: mai podràs llegir tots aquests llibres; és més, en termes relatius, només podràs llegir uns pocs llibres en la vida. En aquest moment prens consciència de la petitesa humana i voldries ser etern, pactar amb el diable un purgatori on llegir en l’eternitat. Pots viure vuitanta anys amb capacitat lectora i dedicar moltes hores al dia llegint, però a tot estirar abastaràs una ínfima part dels llibres que s’han escrit al món, la resta romandran ignots, fins i tot hi ha llibres que gairebé no seran llegits per ningú. Agafes la calculadora, pitges les tecles numèriques i arribes a la conclusió de què, de mitjana, a un bon ritme, podries llegir un llibre a la setmana. Si ets capaç de mantenir aquesta capacitat al llarg de la vida, aconseguiries llegir entre 3.500 i 4.000 llibres; més és gairebé impossible. Milions d’exemplars t’esperaran en va, i mai arribaràs a conèixer l’existència de centenars de petits tresors impresos que tothom hauria d’haver llegit com a mínim un pic en la vida. Arribat a aquest punt, t’estires els cabells. Continua llegint
Les misterioses voltes d’un món de llibres
La realitat de casa: no tinc massa espai per emmagatzemar llibres, així que sóc dels que fa un ús reincident i amb traïdoria de les biblioteques de la meva ciutat o de la ciutat on eventualment m’instal·lo. Una segona anomalia de comportament és que sovint compro llibres en les parades de fires de segona mà o en llibreries de vell i després els allibero fent ús del club de llibres global anomenat BookCrossing. Imprimeixo etiquetes i els deixo anar que facin la seva vida, en un dels punts d’intercanvi que freqüento. Curiosament, la meva mare de 86 anys és usuària del punt d’alliberament de la plaça del mercat de Maó. Ara a casa hi ha un llibre recollit en aquest punt i el penso alliberar al meu enclavament preferit de Palma.
Fins aquí tot sembla normal i pacífic, però la realitat pot arribar a superar a la ficció i a l’inrevés. En un viatge recent a la capital d’Espanya, vaig adreçar-me a una de les llibreries de vell que acostumo a visitar. Després de consumir una bona estona fent voltes i remenant caixons, vaig sortir sense comprar-ne cap. De fet aquest cop vaig entrar amb una vacil·lant decisió provocada per la calor que regnava sobre l’asfalt madrileny. El cos em demanava més aviat entrar a una cafeteria climatitzada i prendre unes canyes ben fredes. Així ho vaig fer. En sortir una hora després em vaig trobar amb una espècie de centre cultural popular on hi havia una prestatgeria a tall d’expositor ple de llibres lliures. Vaig donar una ullada. Sovint no trobo res que m’interessi massa, però de cop un llom que em resultà estranyament familiar va captivar la meva atenció. Era una antiga edició en tapa dura de “Tras una noche de espanto” de W. Somerset Maugham; la vaig agafar i obrir. L’estava fullejant i vaig veure que hi havia una dedicatòria. Els meus ulls no donaren crèdit a allò que acabava de descobrir: la lletra inconfusible de mon pare i una data, 1952. Les lletres anaven adreçades a una dona que jo no coneixia llavors, però que ara ja tinc identificada. La signatura de joventut del meu pare no havia canviat massa.
Vaig pensar a agafar-lo i quedar-me’l com a record, o com a fetitxe. Si hores d’ara el meu pare fos viu igual li hauria portat com a regal sorpresa. Després de pensar-m’ho uns minuts –que se’m varen fer eterns– vaig arribar a la conclusió que no havia d’alterar el destí que el món de llibres tenia reservat a aquest entranyable exemplar. Així va ser, després de donar-li una darrera ullada, el vaig dipositar novament a l’expositor i, sense acomiadar-me ni mirar enrere, allà es va quedar mut esperant tornar a mudar de mans. La inesperada troballa em va omplir de curiositat; volia recrear la singladura inestable que hauria fet el llibre, des d’una remota data a Menorca fins al 2013 a Madrid. La pregunta que em vaig fer unes hores més tard va tenir a veure amb el títol de l’obra. No sabia a què atribuir la tria, però he de reconèixer que maximitzant el sibil·lí sentit de l’humor de mon pare, això d’una nit d’espant tenia algun missatge ocult, una doble intenció. Després d’això un somriure còmplice –accentuat per l’efecte de les canyes preses– va romandre en la meva expressió durant unes quantes hores.
Notes recuperades (i actualitzades) del quadern d’estiu… ara que arriba el fred.
¿Llibreries d’un sol dia?
Com haureu llegit en nombroses ocasions, diuen que vivim en un país on la lectura és un repte, on la comprensió lectora no dóna bons resultats a les proves realitzades en l’àmbit internacional, i on els hàbits de lectura acaparen fonamentalment la premsa diària, l’esportiva i les revistes del cor.
Diuen els propagadors d’estadístiques que la venda de llibres a Espanya és inferior a l’esperada, si ens atenem a la demografia (aquí hi han unes dades: «Hábitos de lectura y compra de libros en España»), i amb relació al fet que el nombre d’obres publicades al país no s’atura de créixer.
Per això són importants “els dies” o “les setmanes”, en què celebrem alguna cosa. Avui dia 29 de novembre, i per tercer any consecutiu, les llibreries de tota Espanya celebren el DIA DE LES LLIBRERIES, en un intent desesperat d’obrir-se una mica més a les persones no habituals de la lectura, i en un acte de donar més motius de comprar llibres als lectors habituals. Diu la publicitat que un llibre és sempre una excel·lent adquisició i que el millor lloc per fer-la és, sens dubte, una llibreria. Els meus regals favorits (no importa quina sigui l’ocasió) són els llibres.
Jo faré part de la diada, i em passejaré per més d’una llibreria a participar en alguns dels actes que s’han organitzat. D’entrada, ens veurem a la Llibreria Lluna de Palma, on, des de les 16.30 a les 19 hores ens reunirem per llegir (contes, poemes, fragments admirats de les nostres obres favorites, o altres escrits literaris). La llibreria regalarà un llibre (d’entre un lot seleccionat i fins a exhaurir existències), a tothom que hi participi.
La festa continuarà amb la presentació de Punta Galera, el nou llibre de Nora Albert i Laia Moreto. L’autora vindrà des d’Eivissa per presentar el llibre i tot seguit, participarà en la tertúlia organitzada. L’acte el presentaran Maria Victòria Secall i Àngels Cardona.
No és un magnífic pla per celebrar el #diadelesllibreries?
¿Què diu la premsa?
Les llibreries també tenen el seu dia
Dia de les llibreries del Gremi de Llibreters de Mallorca
Librerías: su día y el de todos
El Día de las Librerías intenta reactivar el sector
#diadelesllibreries







