Dimonis al volcà

volcano_3_edited-2

Viatges en limusina de camí al vaixell que et permetrà conèixer els primers dimonis. «Quan sigui gran vull ser un heroi», pensares mirant per la finestra de l’automòbil. «Vull ser com aquest esplèndid borratxo». L’heroïcitat implica trobar-te una pedra infernal al camí i contemplar un vaixell encallat sobre un banc de sorra, rovellat, mort i estirat com un cetaci desafortunat.

Ets un ésser que ho interpreta tot malament, que fa de la incapacitat d’entendre la virtut de l’autocompassió. Un dia vares trobar un volcà i et vas quedar a viure al seu recer. Però els volcans entren en erupció, esclaten i dibuixen un arc de foc que et crema la raó. No pots retenir res al teu costat, només la follia. El volcà es convertí en manicomi, i pensares en l’expulsió del paradís. Tocaves l’ukulele, però en realitat sonava un piano. Continua llegint

Novel·la negra des de Mallorca (1)

Després de la presentació a la Llibreria LLuna, el llibre “Lluna Negra” està a punt d’exhaurir la primera tirada. És per això que els autors volem fer públic l’agraïment per aquesta bona acollida, especialment al nostre entorn de seguidors.

Però és evident que ens faria il·lusió arribar encara a més gent i per això us donem a conèixer una mica més de què va tot això: per començar, us regalem un tast del llibre, amb el pròleg de Sebastià Bennàssar i unes pàgines del relat “Fugida”.

El llibre el podeu trobar a la vostra llibreria habitual o encomanar-lo a la Llibreria Lluna (General Riera 68, Palma) indicant aquestes dades:

Lluna Negra
Editorial: Bubok Publishing, SL
ISBN: 978-84-686-3889-8

Peer Yerømsson
Dora Muñoz
J. M. Vidal-Illanes

Imatge

Perdut en el temps

T’aixeques amb esforç i no recordes què has vingut a fer a aquest racó polsós de món. Fas olor de whisky i pólvora i avui és massa tard. Al carrer la llum del sol esclata en mil bocins, com a llamps que trenquen les vidrieres d’esveltes catedrals gòtiques. Et trobes recolzat en la barra d’un antre portuari, a milers de quilòmetres de casa teva. El nou món deixa en evidència la decrepitud grisa de les llambordes de Calais.

No saps quin any és, per tant encara importa menys el dia i l’hora. Segueixes pensant, intentes que la lògica es presenti davant teu amb una mena de mapa del tresor que t’indiqui les coordenades de la teva sobrietat. Has begut massa i tot just comencen a aparèixer records esvaïts i fragmentats. El cap et fa molt de mal. Veus que tens sang als pantalons.

Sents com algú comenta a l’amo del bar que la policia ha mort Garnier el “apache”. De sobte una mena de clatellada fa que inclinis el cap i intentes recuperar l’equilibri. Garnier era la persona amb qui havies d’establir contacte, no ho tens clar, però calcules que això s’havia de produir demà migdia. Enormes canvis que fan que la direcció dels esdeveniments canviï com ho fa el vent de la tarda allunyant-te del port.

Ara no saps massa bé quin és el sentit de tot per a tu en terra estranya i demanes un altre whisky. Observes el teu rostre al mirall de l’aparador com si fos d’una persona que mai haguessis vist abans, un vell de barba blanca i ulls desgastats. Et passes la mà dreta pels llargs cabells despentinats i palpes la butxaca interior de la jaqueta buscant diners per pagar. Treus un bitllet i una peça desgastada de paper que mires sense saber d’on ha sortit, i veus algú molt jove que recordes vagament.

Imatge

Les cobertes

La portada de “Lluna Negra”: Una mica d’història.

Quan decideixes publicar un llibre mai saps en quin moment imagines les cobertes: com seran, quina il·lustració incorporarà, quin títol durà. En ocasions la portada la visualitzes en una fase molt embrionària, però el més normal és que comencis a preocupar-te per elles al final del procés.

Les cobertes de Lluna Negra varen sorgir espontàniament, de fet varen ser un regal sorpresa de Sofia Rigo Llabrés (Palma, 1989), que es va oferir a fer-nos uns dibuixos molt “negres” per il·lustrar els relats. En veure el resultat la decisió va ser unànime, i la portada triada és ara una realitat en paper ja disponible a les llibreries.

El motiu central és la Lluna esquinçada que brolla sang, amb la imatge del sempre solitari investigador que se suposa que ha de resoldre els crims amb les seves capacitats deductives magistrals. La il·lustració és original i efectiva, senzilla i neta.

Moltes gràcies Sofia! Un magnífic regal per al llibre, per a la “Lluna Negra”, una mica més nostra.

Imatge

¿Alegria?

Image

Durant setmanes havies estat cercant aquell quadern de tapes negres on anotaves esquemes i dibuixos precursors de creacions futures. Quan a la fi el trobares, et vas sentir salvat, feia dies que et senties bloquejat, sense cap mena d’idees, sense la més mínima inspiració. Havies pres consciència de que eres absolutament depenent de les notes que prenies en la semi inconsciència del despertar. El teu quadern de somnis, d’idees sorgides darrera l’espessa cortina de la foscor, quan dormies en el silenci de la nit, captiu en el buit de la terra incògnita. Al moment vas creure sentir una enorme alegria per la troballa, el cor et va sotragar… i en encendre el llum vas estavellar-te amb la realitat, tot havia estat un malson: el quadern mai no havia existit.