No ho sabies i per això remenaves els contenidors de brossa cercant aliments que els opulents havien menyspreat. No ho sabies i per això et va sorprendre sentir com una forta mà t’agafava del coll de la jaqueta i et separava del teu rebost infecte. No ho sabies i sentires estupefacte com un agent de la policia local t’explicava que furgar en l’interior d’un contenidor estava prohibit. Més estupefacte quedares quan sentires que et demanava la documentació per prendre nota de la filiació i així poder sancionar-te amb una multa que podia arribar a ser de set-cents cinquanta euros —això et va dir, sí.

D’això fa prop d’un any i mai ningú no ha vingut a cobrar-te aquella multa, es clar, l’adreça que constava al document d’identitat feia temps que no era casa teva. Penses ara que algú intentarà embargar-te uns béns que no posseeixes, i que sortiràs en llistes estranyes de persones no localitzades i notificades per edictes, deutors de sancions irracionals imposades. Passaran els anys i aniran prescrivint els teus deutes, perquè fa temps que va prescriure la teva integració social. En el supòsit que segueixis viu prescriurà la teva identitat i els teus drets, i arribarà el dia en què deixaràs d’interessar a ningú —fins i tot a tu mateix—, i només seràs una ombra fatigada, només un record esvaït.

¿No saps que està prohibit ser pobre i buscar-se l’aliment entre els excedents —excrements— de la societat desenvolupada? Doncs, sí, i això et desorienta, perquè cada dia sou més els que entreu en les llistes de proscrits, mentre molts d’altres esperen perillosament devora la fina línia de la frontera de l’exclusió.

No massa lluny de tu, en una altra planta d’aquest planeta global, neden uns taurons, àvids d’opulència.