Societat

Postergate (monòleg dramàtic de la procrastinació)

J. M. Vidal-Illanes Actualitat, Articles, Pensament Etiquetes: , , , 1 comentari

Image

La pantalla de l’ordinador roman immòbil, és clar, si no tecleges a bon ritme, el full de píxels no varia. Quan la màquina d’escriure era quelcom més que un recurs per configurar la fotografia de perfil d’un escriptor a les xarxes socials, el fet de deixar d’escriure era delator, sorollós (en el sentit antitètic, per descomptat). Les màquines d’escriure marcaven el ritme, eren improvisats instruments musicals… i si no que li demanin a Jerry Lewis. Jo de petit em vaig dur més d’una esbroncada per imitar-lo amb la Hispano-Olivetti Lexicon 80 del meu progenitor. Continua llegint →

Nit de l’art verda

J. M. Vidal-Illanes Cultura, Educació Etiquetes: , , Deixa un comentari

Les imatges que ha censurat IB3. Nit de l’Art Verda. #vagaindefinidadocents #TIL

Aigo (segueixo dient #noalaguerra)

J. M. Vidal-Illanes Actualitat Etiquetes: , , Deixa un comentari

“Aigo, vos demanam, aigo
i vós, senyor, mos dau vent
i mos girau ses espatlles
i fais com qui no mos sent.

A s’hort sa terra és eixuta,
s’ha mort tot el que hem sembrat,
es tarongers s’han ‘secat,
es blat és mort i no és nat.

Abans, senyor, éreu flors,
ara, senyor, sols sou cards.
Abans, senyor, éreu amor,
ara s’amor s’ha assecat.

Abans, senyor, éreu horts,
ara, senyor, pols i vent.
Abans, senyor, éreu gent,
i ara, on és, on és sa gent?”

(Maria del Mar Bonet)

Molts anys després, massa potser, segueixo maldant per veure la Pau créixer al meu voltant. I cada dia rebo els cops de la irracionalitat de la violència, de la mort insensible, de les grans decisions que amaguen opcions secretes. La guerra és la passa que trenca el sentit de l’aforisme llatí “Si vis pacem, para bellum“. La guerra és incessant i persistent, com una pluja infinita de fang i sang.

Qui sigui el responsable m’envia vent i sal, mentre passen els anys i els núvols i el camí torturen la convicció. Potser viure contra corrent i saber que poques coses canvien fa que puguem sentir la vista cansada. Sí, em sento cansat, però encara tinc veu.

 

Imatge

Les cobertes

J. M. Vidal-Illanes Actualitat, Cultura, Literatura, Narrativa, Novel·la Etiquetes: , , , Deixa un comentari

La portada de “Lluna Negra”: Una mica d’història.

Quan decideixes publicar un llibre mai saps en quin moment imagines les cobertes: com seran, quina il·lustració incorporarà, quin títol durà. En ocasions la portada la visualitzes en una fase molt embrionària, però el més normal és que comencis a preocupar-te per elles al final del procés.

Les cobertes de Lluna Negra varen sorgir espontàniament, de fet varen ser un regal sorpresa de Sofia Rigo Llabrés (Palma, 1989), que es va oferir a fer-nos uns dibuixos molt “negres” per il·lustrar els relats. En veure el resultat la decisió va ser unànime, i la portada triada és ara una realitat en paper ja disponible a les llibreries.

El motiu central és la Lluna esquinçada que brolla sang, amb la imatge del sempre solitari investigador que se suposa que ha de resoldre els crims amb les seves capacitats deductives magistrals. La il·lustració és original i efectiva, senzilla i neta.

Moltes gràcies Sofia! Un magnífic regal per al llibre, per a la “Lluna Negra”, una mica més nostra.

Imatge

Dispersió

J. M. Vidal-Illanes Actualitat Etiquetes: , , 2 comentaris

Image

El caos codificat que ens fan viure m’està dispersant. És contagiós, sens dubte. Cada dia he de fer front a més i més reptes i el temps s’encongeix, com una peça de vestir de mala qualitat que no em permet moure amb llibertat. Crec que necessito un canvi de cicle, o com a mínim una mica d’ordre. Sé que tinc la capacitat de defensar diversos fronts alhora, però tot té un límit. ¿No us passa a vosaltres?

Tinc un company de feina que sempre parla de la manca de temps, de que mai no aconsegueix fer res perquè els minuts desapareixen per un engolidor fosc i irreversible. Jo, quan el contemplo, veig que en realitat allò que el perd és el factor dispersió, comença dotzenes de tasques i mai no n’acaba cap. El parla de bloqueig, jo li aconsello que se centri en un tema.

És curiós que hom pugui donar consells als altres i sigui incapaç d’escoltar i atendre aquests mateixos consells per a un mateix. L’ésser humà acostuma a tenir les fórmules per resoldre els problemes aliens mentre es mostra incapaç d’aplicar-se les mateixes receptes que recomana dia sí i dia també al veí o a la companya.

J. M. Vidal-Illanes