Lluna Negra

Coberta_Lluna_Negra_difusió

Tres amics, un divertiment, un taller de novel·la negra i tres relats molt diferents entre ells. Són tres peces carregades d’ironia, un cert humor àcid i molta crítica social. Un “negre” molt mediterrani en els dos primers casos -amb Palma com a escenari- i una transgressió nord-americana en el tercer -amb Baltimore com a fons-, tots amb finals “políticament incorrectes”. Això és Lluna Negra, i això són:

“Dos infinits”

Un amor impossible al segle XXI? Au, ves! Ara, que si el marit és un polític poderós podria ser que prengués mesures dràstiques i discretes. Però mai no seran prou amagades com per defugir la sagacitat de l’Inspector Tellini Alpesto.

Peer Yerømsson (Palma, 1941)

“La mort del jutge impecable”

Un xinès, una família normal, una dona misteriosa, els patis de la presó, un exreclús, un inspector malcarat i en Ramon Torres que el substituïrà cercant pistes que l’ajudin a trobar qui i perquè matà un jutge professionalment impecable que jugava a majong.

Dora Muñoz (Palma, 1954)

“Fugida”

Un dia normal pot deixar de ser-ho en qualsevol moment. Odies el color groc, però això només és una cortina de fum. De sobte arriba una visita inesperada amb notícies que et sorprenen i descobreixes que vivies amb un home que no coneixies prou. Tot això et farà descobrir que mai no existeixen els crims del tot perfectes.

J. M. Vidal-Illanes (Maó, 1961)

Ens ho vàrem passar molt bé, i s’ha aconseguit un recull perfecte per a una lectura lleugera d’estiu (molt diferent al de “El vol subtil i el no res” que presentaré a la tardor…). Un material per a passar una estona entretinguda, tot i que si es vol també dóna per a pensar (i molt).

La podeu trobar a: http://www.bubok.es/libros/225214/Lluna-Negra

Prohibit ser pobre

No ho sabies i per això remenaves els contenidors de brossa cercant aliments que els opulents havien menyspreat. No ho sabies i per això et va sorprendre sentir com una forta mà t’agafava del coll de la jaqueta i et separava del teu rebost infecte. No ho sabies i sentires estupefacte com un agent de la policia local t’explicava que furgar en l’interior d’un contenidor estava prohibit. Més estupefacte quedares quan sentires que et demanava la documentació per prendre nota de la filiació i així poder sancionar-te amb una multa que podia arribar a ser de set-cents cinquanta euros —això et va dir, sí.

Imatge

D’això fa prop d’un any i mai ningú no ha vingut a cobrar-te aquella multa, es clar, l’adreça que constava al document d’identitat feia temps que no era casa teva. Penses ara que algú intentarà embargar-te uns béns que no posseeixes, i que sortiràs en llistes estranyes de persones no localitzades i notificades per edictes, deutors de sancions irracionals imposades. Passaran els anys i aniran prescrivint els teus deutes, perquè fa temps que va prescriure la teva integració social. En el supòsit que segueixis viu prescriurà la teva identitat i els teus drets, i arribarà el dia en què deixaràs d’interessar a ningú —fins i tot a tu mateix—, i només seràs una ombra fatigada, només un record esvaït.

¿No saps que està prohibit ser pobre i buscar-se l’aliment entre els excedents —excrements— de la societat desenvolupada? Doncs, sí, i això et desorienta, perquè cada dia sou més els que entreu en les llistes de proscrits, mentre molts d’altres esperen perillosament devora la fina línia de la frontera de l’exclusió.

No massa lluny de tu, en una altra planta d’aquest planeta global, neden uns taurons, àvids d’opulència.