Llambordes de sorra

Baix les llambordes

De vegades una fotografia pot ser el desencadenant de tot, o un missatge al Watsapp, o un llibre que cau en les mans equivocades, o un propòsit de deixar de fumar. Només és febrer. El whisky també pot capgirar una plàcida vetllada i convertir-la en un deliri, especialment si convides a Fernando Arrabal. En el cas del cambrer de The Party, el desencadenant va ser un seguit de combinacions desenfrenades. Tot s’hi val. Un dia reps una inesperada invitació per assistir a una sofisticada festa i la teva aparició la convertirà en el desgavell més absurd de la història del cinema. Ets un maldestre actor d’origen hindú i fiques la pota amb una seqüència contínua: a tu no et cal la beguda, ets així. L’elefant el posa el productor. Continua llegint

Prendre-s’ho amb calma

No ens queda cap més sortida: aprendre filosofia vital, contemplar el mal temps des del paisatge de l’esfondrament sense posar mala cara. Podem mirar cap un altre costat, exercint d’estruç amb l’habilitat d’un funàmbul que realitza equilibris en una maroma feta amb l’acer de la desesperança; però també podem obrir els ulls i, d’una manera conscient, afirmar: Crisi? Quina crisi? Al cap i a  la fi tot –absolutament tot– és relatiu, afirmar el contrari seria desautoritzar Albert Einstein i la portada del disc de Supertramp. Per desautoritzar el creador de la teoria de la relativitat es requereix un domini de la física que no posseeixo, però allò ben evident és que la portada de Crisis? What Crisis? és absolutament irrefutable –per més coneixements de física que puguin posseir-se–, és el valor de les imatges icòniques.