De matinada (truquen)

Photo by Pixabay on Pexels.com

Són fronteres d’horitzons blancs
que es claven com finestres
de silenci dolorós, de trucades sorolloses.

Despertes amb l’olor de fusta amarga
d’uns carrers mullats de nit i tardança
i no veus les arrugues dels llençols, ni sents la teva cançó.

Penses que només són hores incertes
que tot desapareix en obrir els ulls
i asseus a la vora del llit, al costat glacial de l’absència.

No va ser un somni de maletes de cartó,
ni hi ha despertar a l’altre costat
per això sents un crit rere els ulls tancats…

…i llegeixes una esquela al diari, un llampec i la via del tren com desapareix.

J. M. Vidal-Illanes (2019)