El primer que ha d’entendre un personatge públic és que ha de preservar la seva imatge. Un polític en actiu, amb responsabilitats de govern, només gaudeix d’un estret marge d’intimitat que ha de procurar mantenir en tot moment. Qualsevol cosa que se li escapi de les mans a qui té projecció pública i repercussió mediàtica, cal atribuir-ho a una errada de càlcul. A això s’ha d’afegir que hi ha qui demostra una absoluta despreocupació respecte de la seva vida íntima pel fet que el seu ego guanya la batalla i prefereix “sortir a totes les fotos”.

Això és precisament el que li ha passat al conseller balears Carlos Delgado. Pels motius que sigui, es va deixar fer unes fotografies sense calcular el valor que poden tenir en un moment donat, oblidant la qüestió de la intimitat preservada. És com allò que sentim dels candidats a la presidència americana quan qualcú els retreu que de joves varen tastar el haixix i llavors ho han de confessar. I és que quan vols dedicar-te a la política de primera línia has de ser i semblar allò que defenses, i la decència i la moderació en són cabdals.

El conseller va decidir fer-se unes fotos abjectes, i algú altre va decidir escampar-les –per motius morbosos–. El mal ja està fet, i ara el conseller és en #delgadodelscollons i ningú no pot mirar-li el cap sense que s’escapi involuntàriament un somriure mordaç.

Però és més interessant de tot això és visualitzar una oportunitat en allò que era una qüestió lamentable. Així sempre hi ha qui aprofita l’ocasió per prendre-s’ho amb humor i intencionalitat artística i treure-hi suc a les inquietuds creatives…

Dit això un deixo amb uns exemples extrets del Twitter de @Potti, @Mayolicus i @ferri61 (i meus). #decorantendelgado

@JMVIDALILLANES

 @Potti

@Potti

@Potti

@Mayolicus

@ferri61

J. M. Vidal-Illanes © 2012